Tancament MSC22

• El MSC 2022 va centrar-se a visibilitzar com la tecnologia també pot posar-se al servei de les persones i de la vida i no només del negoci
• El congrés, celebrat a Barcelona en les mateixes dates que el MWC, pretén donar veu a projectes i debats invisibilitzats al congrés de mòbils.
• El Mobile Social Congress (MSC) ha tancat la seva setena edició després de quatre dies d’activitats i debats entorn de com la tecnologia pot estar al servei de les persones i de la vida i no només del capital.

El Mobile d’aquest 2022 va començar amb una jornada d’activitats als Jardins del Pou de la Figuera. Més d’una dotzena de persones van poder reparar els aparells que van portar, i moltes persones van poder veure els panells informatius sobre els impactes del sector de l’electrònica. Tot això es va acompanyar amb un concert de Swing que va tenir atreure a molta gent a venir.

El dilluns 28, durant l’obertura del Mobile World Congress a la Fira de Barcelona, les activistes i equip de SETEM vam realitzar una acció per visibilitzar els impactes de la indústria electrònica. Es va simular una cadena de muntatge i és llegir un manifest. Diversos mitjans van cobrir l’acció i es va poder fer difusió de les xerrades del Mobile Social Congress.

El dimarts i dimecres van prendre lloc les xerrades en línia i en format presencial al Born Centre de Cultura i Memòria. Entre les aportacions que s’han fet a la setena edició del MSC hi ha informes que assenyalen que la vulneració de drets socials i ambientals en les diferents baules de la cadena de la indústria del mòbil ja no només s’estan donant en països del Sud Global, sinó també en alguns d’Europa o de Nord-amèrica. També que noves línies de negoci vinculades a la transició energètica i que requereixen l’extracció de determinats minerals crítics estan canviant el mapa geopolític d’interessos cap a noves zones del món.

A l’última jornada del MSC 2022, Rutvica Andrijasevic, professora de la Universitat de Bristol, va presentar un informe que assenyala com en fàbriques de l’Europa Central i de l’Est s’estan vulnerant drets laborals a la indústria electrònica. Va denunciar des de l’escassa o nul·la transparència en la contractació, fet a través d’empreses interposades de treball temporal, a les precàries condicions de vida de les persones que hi treballen, moltes d’elles migrades. La deslocalització per abaratir costos no només a la Xina o el Sud-est asiàtic sinó també a l’Europa de l’Est és un fenomen paral·lel als projectes d’extracció de minerals en noves zones del món. Marina Pavlic, de l’organització Kreni-Promeni, va explicar la lluita ciutadana que ha tret fins a 300.000 persones als carrers contra el projecte de mines d’extracció de liti a Sèrbia. El liti és un dels minerals necessaris en les noves tecnologies vinculades a la transició energètica.

Alfons Pérez, de l’Observatori del Deute de la Globalització, va explicar que l’Agència Internacional de l’Energia preveu un augment exponencial de necessitat de liti, grafit, cobalt, níquel o terres rares. Pérez va posar en evidència com es pretén arribar al 2050 a un escenari de «neutralitat climàtica», però amb 4.580 milions de vehicles encara en circulació. Ja en la jornada inaugural, Elena Romagosa, presidenta de SETEM Catalunya, va alertar que «a cada canvi que fem cal posar-nos en alerta si no ho estem fent prou bé», i havia acabat la seva intervenció amb aquesta sentència: «Què poc ens importa el 5G si per tenir-lo hi ha d’haver treball infantil o condicions de treball inhumanes».

Durant el congrés també s’han posat sobre la taula les vulneracions dels drets laborals de grans empreses com Amazon, la qual ja té la seva principal línia de negoci en el sector tecnològic de serveis en el núvol, i cada vegada té més clients que són administracions públiques, mentre no respecta el dret a la sindicalització a les treballadores dels seus magatzems. També s’ha abordat com la pandèmia ha incrementat la precarietat en centres de treball de la indústria electrònica a diferents parts del món, amb la consegüent crisi de subministrament de semiconductors. Un altre dels temes tractats ha estat com amb l’argument de protegir la seguretat i la salut de la ciutadania durant la pandèmia s’ha incrementat l’ús de tecnologies de reconeixement facial o de drons, facilitant la vigilància massiva de la població. Però durant el MSC22 també s’han mostrat bones pràctiques com el projecte d’investigació Biometallum de la UPC -conegut popularment com a ‘Menja Mòbils’-, les mesures de contractació pública socialment responsables preses a Suècia per certificar que els proveïdors no s’aprofiten de treball forçat de minories com la uigur a la Xina o les aplicacions creades per l’organització Africtivistes en favor de l’apoderament i el benestar de la població a alguns països d’Àfrica.

El MSC 2022 havia començat diumenge amb una jornada lúdica on, entre altres coses, es van poder reparar aparells electrònics, i va continuar dilluns a les portes del MWC amb una acció de protesta per visibilitzar les vulneracions de drets socials i ambientals de la indústria del mòbil. Les ponències del MSC 2022 estaran disponibles pròximament al web i canal de Youtube de SETEM Catalunya.