- Les jornades aporten elements de reflexió i debat entorn a elements de la indústria tecnològica silenciats en el Mobile World Congress, amb el qual coincideix en dates a Barcelona
- Entre altres informes se’n presentarà un de recent d’Electronics Watch sobre la creixent incidència de les codicions laborals en fàbriques de la indústria electrònica a la Xina en els suicidis en aquell país
El Mobile Social Congress (MSC) celebrarà aquest any la seva quarta edició els dies 26 i 27 de febrer a Barcelona. El congrés, organitzat com cada any per SETEM Catalunya amb la col·laboració de divereses entitats i administracions, constarà de diverses taules de debat i activitats entorn als impactes socials i ambientals de la indústria tecnològica. En l’edició d’aquest any s’hi presentarà, entre altres, un informe recent d’Electronics Watch sobre els suïcidis vinculats a les condicions laborals en fàbriques de la indústria electrònica a la Xina. També s’hi aportaran testimonis i investigacions relatives a explotacions mineres de diverses parts del món relacionades amb l’extracció de matèries primeres necessàries per a la producció de tecnologia electrònica.
L’edició d’aquest any de l’MSC s’estructurarà entorn a l’’esclavatge modern’ que genera el model de producció i consum de la indústria tecnològica. I ho farà a través de quatre taules que resseguiran les diferents etapes per les quals passa la producció i consum de la tecnologia electrònica. Es partirà d’una primera taula sobre els impactes socials i ambientals de la mineria, primera baula de la cadena de subministrament global de la indústria electrònica. S’hi aportaran dades reals i actuals sobre experiències en mines de Xile, Armènia o Zàmbia, i com en aquests països l’extracció del mineral necessari per a la producció posterior de ‘gadgets’ electrònics genera greus impactes ambientals i socials en les comunitats locals.
En la segona taula del dia 26 de febrer, s’abordaran els drets laborals en la manufactura de l’electrònica, amb la presentació, entre altres, de l’esmentat informe sobre la incidència de les condicions laborals en fàbriques del sector a la Xina en els suïcidis. Així mateix, es donarà a conèixer la lluita social que s’està duent a terme a Hongria contra l’anomenada «llei d’esclavatge» aprovada al desembre i que permet a les empreses augmentar les hores extraordinàries fins a 400 hores a l’any per persona. Hongria és un país on encara la indústria electrònica té un pes important.
Després d’una primera jornada dedicada a les primeres fases en la producció d’electrònica, en la segona del dia 27 de febrer els debats es centraran entorn a la compra i consum de tecnologia, i en la seva posterior i ràpida conversió en residus a través de l’obsolescència programada. Les dues temàtiques s’abordaran a partir de la presentació d’experiències en positiu, com algunes de compra pública socialment responsable com a eina necessària per a revertir les condicions d’explotació laboral de la indústria. Entre elles, la d’ajuntaments com el de Barcelona. Finalment, l’última taula de debat girarà entorn al consum responsable i reutilització i reciclatge de productes tecnològics. A través de diversos tallers es podrà accedir a diverses iniciatives ja presents a Catalunya de reparació i reutilització de productes tecnològics vinculades a l’economia social i solidària. També en l’àmbit de la tecnologia lliure hi ha programat un taller de co-creació d’eines ‘cloud’ lliures.
Quatre anys de visibilització d’impactes negatius i presentació d’experiències positives en l’àmbit de la sobirania tecnològica
El Mobile Social Congress és un espai de trobada i reflexió ciutadana sobre el model de producció i consum de tecnologies de la informació i la comunicació. Un model amb greus impactes socials i ambientals majoritàriament silenciats al Mobile World Congress (MWC), amb el qual es coincideix en dates en la seva celebració a Barcelona. Amb tot, no es presenta com un ‘anti-MWC’ ni la ‘vessant social’ de l’MWC. Senzillament es pretén visibilitzar alguns aspectes relacionats amb la indústria tecnològica que queden silenciats en l’MWC, com els greus impactes socials i ambientals que sostenen el model de producció i consum de les tecnologies de la informació i la comunicació tal com s’ha desenvolupat fins al moment. No només es visibilitzen aquests impactes sinó que també es fa d’altaveu d’experiències, organitzacions i col·lectius que construeixen sobirania tecnològica.
La indústria electrònica és un dels sectors més importants de l’economia mundial, i els principals actors es troben anualment a l’MWC de Barcelona per mostrar al món els seus avenços en innovació, que és el principal motor del consumisme en productes TIC i, per tant, de l’increment dels seus beneficis. Aquest sector està dominat per molt poques empreses que governen les cadenes de subministrament i són per tant responsables de les greus vulneracions de drets laborals i normes de seguretat a les fàbriques en què es subcontracta la producció, així com a les mines d’on s’extreu la matèria primera, que tenen a més un fort impacte sobre les comunitats locals.
Ja en els països del Nord global on es consumeixen els productes de la indústria de l’electrònica, aquesta genera un creixent volum de residus com a resultat de l’obsolescència programada, la tecnologia a comptagotes i la irresponsabilitat empresarial en relació al reciclatge i la reparació. Finalment, des del punt de vista de les persones usuàries, és preocupant la creixent utilització de serveis tecnològics allotjats en ordinadors d’altres de qui es desconeixen els interessos i poden facilitar l’accés a les nostres dades i comunicacions sense el nostre control. La mateixa lògica privativa del capitalisme promou la privatització del coneixement, començant pel programari, i afavoreix un sector de les telecomunicacions controlat per part de molt poques multinacionals.