- Denúncia, responsabilitat i reflexió col·lectiva: del 3 al 5 de març, la 10a edició del Mobile Social Congress ha omplert espais per analitzar, amb mirada crítica, quin paper juga el teixit empresarial del sector electrònic i les big tech davant els conflictes arreu del món, organitzat com a alternativa crítica al Mobile World Congress
- Més de 20 experts en tecnologia i IA i representants d’organitzacions de justícia global han participat d’aquesta edició que, sota el lema “Hackegem el sistema i construïm resistències” han contribuït a desmitificar creences sobre la intel·ligència artificial; han assenyalat perills sobre la invisibilització dels abusos de poder en el sector tecnològic i vulneracions de drets de les persones arreu del món i han sensibilitzat sobre l’ús responsable de la tecnologia
6 de març, Barcelona – El Mobile Social Congress tanca la 10a edició amb una participació de més de 350 persones que, entre el 3 i el 5 de març, han gaudit de diverses activitats programades com a alternativa al Mobile World Congress (MWC), una invitació a analitzar, amb mirada crítica, quin paper juga el teixit empresarial del sector electrònic i les big tech davant els conflictes arreu del món.
A través d’una concentració davant les portes del MWC per denunciar la complicitat amb Israel; un taller per promoure el programari lliure, organitzat amb SomNúvol; un pòdcast en directe de La Turra sobre la IA; i una jornada de xerrades abordant temes d’actualitat vinculats a l’ús abusiu de la tecnologia; ha aconseguit atraure un públic divers, intergeneracional i inquiet, així com ha enfortit i generat noves aliances entre organitzacions referents en la justícia global, tant locals com internacionals.
La iniciativa s’ha presentat en roda de premsa a la Sala Raval del CCCB, el dia 5 de març a les 16 h, abans de la jornada de xerrades, en la que hi ha participat David Llistar, director del departament de Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona; Claudia Bosch, coordinadora de la campanya Electrònica Justa de SETEM Catalunya; Bernat Alcolea, coordinador Som Connexió i Víctor Fancelli, membre del grup promotor del SobTec – Congrés de Sobirania Tecnològica.
Llistar ha descrit el Mobile Social Congress com una alternativa de valor davant el Mobile World Congress: “la internacionalització, que té “cares B”, requereix que a la ciutat on es concentra el congrés tecnològic més important de món, hi hagi una iniciativa com el Mobile Social Congress que impulsa SETEM, per oferir i explicar que existeixen alternatives. Esperem que continuï endavant molts anys més”.
Claudia Bosch, coordinadora de la campanya Electrònica Justa de SETEM Catalunya, ha recordat que “fa 10 anys que denunciem que la digitalització té un preu molt alt, tant social com ambiental, a través de la campanya Electrònica Justa, però la narrativa predominant continua sent la tecnooptimista: la que no parla dels impactes, que invisibilitza les persones que estan en aquestes cadenes de valor i que s’hi estan deixant la pell i els drets. Entenem que la ciutadania del Nord Global té el dret a estar informada i conèixer quines lògiques de poder hi ha darrere de les ofertes tecnològiques. I, el més important, té dret a saber que hi ha alternatives.”
Bernat Alcolea és coordinador de Som Connexió, entitat que promou el MSC: “poder donar suport al Mobile Social Congress, on es visibilitzen els impactes sobre les persones i els planetes és clau per nosaltres. Cal transformar el món de les tecnologies i cal fer-ho des del consum conscient, revisant l’ús que fem de les tecnologies i mirant de minimitzar aquest impacte”
Víctor Fancelli, membre del grup promotor del SobTec – Congrés de Sobirania Tecnològica, insisteix en el fet que “cal transmetre que tenim l’última paraula sobre com consumim, i això passa no només per la part del maquinari, sinó també per la part del programari. Hem treballat el programa del SobTec amb SETEM per tal que siguin complementaris, ja que el SobTec té una mirada més local, sobre les alternatives de programari lliure per la ciutadania de Catalunya. Treballem per fer crítica però també ser propositius al mateix temps”.
Les xerrades del 10è Mobile Social Congress
La jornada de xerrades del MSC 2025, dinamitzada pel director de la revista 5W, Agus Morales, ha començat amb el panell, ‘Barreres i lluites sindicals: testimonis i realitats al sector electrònic’, en el qual Jeroen Merk, de SOMO, ha presentat el nou informe de Good Electronics, sobre les barreres a la sindicalització a la indústria electrònica, amb diferents estudis de cas. Tal com explica Merk, “hi ha un forat enorme en la representació sindical en el sector de l’electrònica. Milions de treballadors de la cadena de valor tenen prohibit el dret a l’organització i negociació col·lectiva, i posen la seva vida en risc si ho fan”.
Silicon Valley, la Xina o Malàisia són alguns dels casos que ha desgranat Merk, detallant les diverses limitacions que la indústria imposa als col·lectius de treballadors, legitimant vulneracions de drets a través tant de males praxis. Merk ha explicat la rellevància del dret a organitzar-se: és una pedra angular dels drets laborals a nivell global, protegint la capacitat dels treballadors per formar sindicats i participar en la negociació col·lectiva. Això també inclou el dret de vaga, que és fonamental per garantir que els treballadors tenen una influència real en els resultats de la negociació col·lectiva. Sense la capacitat de retirar la seva força de treball, els treballadors no disposen del poder necessari per negociar condicions justes.
Prihanani Boenadi, de la Federació del Sindicat de Treballadores del Metall d’Indonèsia (FSPMI) ha compartit la tasca de la lluita sindical a Indonèsia. “Alguns dels reptes principals són la capacitat d’organització sindical en fàbriques més petites o el fet que el salari mínim de les persones treballadores canvien segons regions, un atractiu per les empreses per deslocalitzar-se i reduir costos a costa de les condicions laborals. Pel que fa als contractes, hem d’estar lluitant constantment per garantir-los. Fins i tot poden multar-nos per canviar de feina si en trobem una de millor, en el cas que el contracte no s’hagi acabat”.
Mary Ann Castillo, presidenta del sindicat de Nexperia a les Filipines, una empresa de manufactura de semiconductors i altres components electrònics, finalment no va poder connectar-se en línia al panell per poder atendre una reunió entre el sindicat i l’empresa, per negociar un salari digne i defensar el seu dret a l’organització. Les negociacions van començar el gener de 2024, i des d’aleshores s’han acomiadat moltes treballadores, i no s’han aconseguit les demandes. Després de les negociacions, el sindicat s’ha declarat en vaga, i ha enviat un vídeo en directe des de la vaga al Mobile Social Congress: “Les penúries que sofreixen els treballadors i treballadores de Nexperia també les sofreixen altres arreu de les Filipines i de tot el món. A causa del capitalisme, que busca acumular beneficis cada vegada majors, amb els governs com a còmplices, s’estan aplicant àmpliament polítiques neoliberals que inclouen, entre d’altres, la contractació temporal i inestable, la imposició de salaris extremadament baixos, l’aplicació de la regionalització salarial, els acomiadaments a gran escala a causa de l’optimització de costos o l’automatització”
L’esdeveniment ha continuat amb l’entrevista a Chiara Scalabrino, de TCO Certified, per abordar la pregunta ‘És possible una certificació ètica en el sector de l’electrònica?’. Scalabrino ha explicat que el 60% de les emissions s’emeten abans que l’“ordinador o qualsevol altre dispositiu arribi al nostre escriptori” i que la importància de la certificació de processos responsables és que aborda tota la cadena de producció. “Fins al dia d’avui, podem dir que la demanda només ha arribat de l’administració pública” i ha incidit en el fet que “si no hi ha una demanda gran per part dels i les consumidores, la productora és difícil que demani la certificació”.
També ha parlat sobre els reptes d’aconseguir una certificació ètica al sector electrònic: “pel que fa als minerals en conflicte, per exemple, fa molt que es treballa en deguda diligència, tot i que és difícil. Un dels grans reptes és el de treballar amb tots els actors, com ara les comunitats locals”.
En aquesta línia, ha continuat el següent panell ‘Mineria, electrònica i desigualtat: històries d’impacte global’. El primer participant ha estat Emmanuel Umpula, d’Afrewatch, qui ha aprofundit sobre la situació que viu la comunitat de la regió de Kivo del Nord, a de la República Democràtica del Congo (RDC), on es troben gran part de les reserves de coltan i cobalt del món, arran del memoràndum d’entesa amb la Unió Europea. Umpula, descriu la situació com a crítica: “estem parlant de milions de morts i el món no reacciona, i la raó principal és l’existència de molts minerals de valor al territori, l’explotació dels quals és imprescindible per portar la vida tecnològica moderna que tenim”.
“Estem intentant parlar amb Brussel·les per establir un diàleg, però no estem rebent respostes. Els demanem que comparteixin el pla de treball, saber quins projectes s’hi presenten, saber si n’hi ha que poden crear valor localment”, ha explicat Umpula.
La RDC va imposar una demanda al gegant tecnològic Apple, però el tribunal ha desestimat aquesta denúncia. “Hi ha molts informes europeus que determinen que hi ha moltes empreses que es beneficien de la situació conflictiva que es viu a l’est del Congo. Apple no és l’única. Des de l’organització volem demanar que les empreses puguin ajudar a portar la pau. La mineria ha de tenir lloc d’una manera en què se’n pugui beneficiar la gent local, i hem d’establir molt bé les condicions amb les quals les empreses estableixen l’activitat al país.”
Sabelo Mnguni, de MACUA, ha exemplificat el cas de la massacre a Stilfontein, Sudàfrica: “es tracta d’una operació de l’estat que va causar la mort de milers de persones, que tenia l’objectiu de posar fi a la mineria il·legal. Aquest és un exemple on es posen els beneficis econòmics per davant de les persones i ningú en fa cas. És greu i perillós, quan analitzem que la indústria minera és un dels principals motors econòmics del continent africà”.
Les terres rares són una altra font de conflicte. S’anomenen així perquè tenen una composició mineral concreta poc habitual. Els minerals extrets serveixen per generar, per exemple, aerogeneradors i vehicles elèctrics; drons, míssils i avions; pantalles, làsers, telèfons intel·ligents i discs durs. Clàudia Custodio, de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), explica que, a través d’un estudi, s’han detectat 28 conflictes relacionats amb els impactes que es generen al voltant de l’extracció de terres rares. Madagascar és un dels territoris afectats.
A més, ha apuntat que “hi ha estudis que preveuen que es tripliqui la demanda de tecnologies com els vehicles elèctrics, per exemple, i els països de la UE i EUA estan buscant d’on extreure’n les matèries primeres per fabricar-los.”
El darrer panell, ‘Tecnologia, ocupació i genocidi’, ha començat amb la presentació de la campanya internacional nascuda als Estats Units d’Amèrica per posar fi al Projecte Nimbus, un contracte entre Google, Amazon i Israel, impulsada per No Tech For Apartheid. Aquest és un moviment internacional empès per les mateixes treballadores del sector. Laura, qui prefereix mantenir el seu anonimat per por a represàlies, és l’actual presidenta de la campanya. Ha recordat que la indústria tecnològica fa dècades ja es va deslocalitzar de Boston cap a Califòrnia perquè allà hi havia menys regulacions, i que aquesta lògica de cercar la deslocalització per poder tenir les regulacions més baixes continua imperant, així com la cultura de la no sindicalització dins d’aquestes empreses del Big Tech. Tanmateix, ha emfatitzat que la pressió de les treballadores és clau per exigir a aquestes grans empreses la desvinculació amb estats que estiguin fent apartheid o estiguin cometent un genocidi, com és el cas d’Israel.
I seguint amb la denúncia de la complicitat amb Israel, Tina Mason, membre de La Fira en la Mira, ha presentat la campanya d’incidència cap a la Fira de Barcelona per expulsar empreses israelianes del MWC, així com també a altres esdeveniments organitzats per la Fira. Mason ha detallat que “la Fira de Barcelona té un llarg historial de complicitat amb el genocidi del poble palestí, acollint diversos esdeveniments del sector tecnològic vinculats i en col·laboració amb el govern i la indústria tecnològica israeliana”. Concretament, en el marc del MWC, ha explicat que “hem detectat fins a 46 empreses que tenen presència al MWC vinculades al sector militar israelià. Algunes són molt conegudes, com ara Amazon o Google”. Ha emfatitzat també que la Fira de Barcelona és un consorci format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, i la Cambra de Comerç de Barcelona, i ha posat en relleu com aquestes administracions estan promovent que aquestes empreses, i altres empreses vinculades a la indústria militar, facin els seus negocis a la ciutat de Barcelona. La campanya ha organitzat diversitat d’accions com ara concentracions, peticions o crides al boicot. Però la resposta ha estat de rebuig, derivació de responsabilitats i ignorància per part de les administracions.
Per acabar, Nora Miralles, de l’Observatori de Drets Humans i Empreses de la Mediterrània (ODHE), ha presentat l’informe “Vigilància massiva al Magreb i al Mashreq. En l’anàlisi, Miralles ha explicat com “el control de la tecnologia ha esdevingut un element central en els conflictes globals, i el sector tecnològic i de vigilància juguen en un context sense regulació que protegeixi els drets humans. Ho vam començar a veure clarament en l’auge de moviments com la Primavera Àrab, que va derivar en la repressió de llibertats a través de limitacions tecnològiques. Tota aquesta arquitectura tecnològica repressiva es continua utilitzant després de 15 anys”.
SETEM Catalunya
El Mobile Social Congress és un espai impulsat per SETEM Catalunya, en el marc de la campanya Electrònica Justa, de trobada, reflexió i sensibilització ciutadana al voltant del model de consum i de producció d’aparells electrònics i tecnologies de la informació i la comunicació.
L’Associació SETEM Catalunya, nascuda a Barcelona l’any 1968, té seu principal a Barcelona, delegació territorial a Tarragona i grup local a Sitges. Centra la seva tasca a combatre les injustícies del capitalisme globalitzat mitjançant la sensibilització, la denúncia i la mobilització de la ciutadania catalana, la solidaritat internacional i la promoció d’un model econòmic que posi els drets i les necessitats de les persones al centre. És integrant de la Federació SETEM, formada per altres SETEMs de l’estat espanyol.
SETEM està promovent juntament amb altres entitats catalanes, la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un instrument públic que permeti fer prevenció de vulneracions de drets comeses per empreses que operen a Catalunya, i que també estigui dotat de capacitat per rebre denúncies per part de les víctimes, fer investigació sobre els casos, i fer-ne pública la informació.
El dijous 6 de març es registrarà per tercer cop la proposta de llei per la creació d’aquest centre. Hi haurà una roda de premsa a les 12 h al Parlament.
El Mobile Social Congress 2025 és possible gràcies al finançament del departament de Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, de la cooperativa de l’economia social i solidària de serveis de telefonia Som Connexió, i de l’associació Pangea Internet Ètic i Solidari.