• El col·lectiu periodístic danès DanWatch desvetlla en un reportatge elaborat sobre el terreny i coordinat per SETEM Catalunya que el personal migrant d’una fàbrica de Malàisia, proveïdora dels principals productors de xips d’Europa i els EUA, pateix situacions de treball forçós, amenaces violentes, retenció de passaports i importants deduccions salarials. L’empresa nega totes aquestes acusacions.
  • La investigació s’ha realitzat en el marc de la campanya europea Make ICT Fair, en la qual hi participen onze organitzacions no governamentals d’Europa, entre les quals la catalana SETEM.

Persones treballadores migrants que els últims anys han estat produint alguns dels components que solen formar part dels aparells electrònics més populars del món asseguren que l’empresa els va confiscar els passaports.

El personal procedent del Nepal i Indonèsia entrevistat per Danwatch a Malàisia amb el suport de Make ICT Fair ha denunciat que li van impedir deixar la feina per tornar al seu país.

“Només vull que em tornin el passaport i rescindir el meu contracte de treball, però l’agència em reté aquí a la força”, ha declarat a Danwatch la Nurul, una treballadora de 23 anys procedent d’Indonèsia.

Els aparells més populars del món

Es calcula que a Malàisia hi ha milions de treballadores migrants en situació irregular, moltes de les quals a la indústria electrònica. Segons els col·lectius de defensa de les persones treballadores, en aquest país es vulneren greument els drets laborals de manera generalitzada.

Les persones entrevistades per Danwatch havien estat contractades per una agència de recursos humans i destinades a la fàbrica que el grup alemany Possehl té a Malàisia. La fàbrica processa semiconductors o xips informàtics, components que es troben a l’interior de pràcticament tots els aparells electrònics existents.

La fàbrica de Possehl elabora productes per a importants empreses de xips europees i dels EUA: Infineon, ST Micro, NXP, Texas Instruments, Vishay i Diodes Inc. Aquestes empreses són proveïdores de components per a marques d’ordinadors i telèfons de primer nivell, com Sony, HTC, HP i Google.

Amenaces violentes

Després de les entrevistes amb Danwatch, la majoria de persones treballadores va abandonar els habitatges facilitats per l’agència i ja no pertanyen a l’empresa. Moltes estaven vivint i treballant al país sense tenir els permisos en regla i afirmen que l’agència se n’aprofitava.

“Si demano el passaport a l’agència, m’amenacen dient que em lliuraran a la policia”, assegura la Nurul.

Si és denunciada al departament d’immigració de Malàisia podria ser assotada i empresonada uns quants mesos. Es tracta de pràctiques habituals del sistema judicial d’aquest país, tal com denuncien els col·lectius de defensa dels drets laborals.

Alguns empleats també han explicat a Danwatch que l’empresa els amenaçava si es queixaven de les importants deduccions salarials.

“Si reclamàvem a l’agència el pagament dels diners que ens devia, enviava gent a pegar-nos” afirma en Ram, un operari nepalès de 25 anys.

Casos evidents de treball forçós

Segons Jean Allain, professor de dret a la Universitat de Monash (Austràlia) i investigador capdavanter sobre l’esclavatge modern, aquests exemples de condicions laborals a les fàbriques d’electrònica malaies són casos de treball forçós.

“Partint dels fets que m’acabeu d’explicar, es tractaria de treball forçós”, assegura Allain.

Per a l’expert en esclavatge modern Gary Craig, professor emèrit de justícia social a l’Institut Wilberforce per a l’Estudi de l’Esclavatge i l’Emancipació de la Universitat de Hull (Anglaterra), també són “situacions clares i evidents de treball forçós”.

Les marques estan investigant els casos

El membre de l’agència que havia seleccionat el personal afectat ha negat les acusacions i destaca que totes aquestes persones havien signat una carta en què demanaven que els guardés els passaports per motius de seguretat.

Pel que fa a Possehl, el cap de comunicació corporativa, Lutz Nehls, va dir que havien impulsat diverses investigacions internes després que Danwatch s’hagués posat en contacte amb el grup. Va destacar que Possehl va contactar amb l’agència just després de la presentació de la queixa per part del personal de la fàbrica i que, d’ençà, aquesta ha pagat part de les quantitats pendents directament a les persones subcontractades.

“Basant-se en els fets esmentats anteriorment, la direcció de Possehl Electronics Malaysia està convençuda que ha complert escrupolosament totes les normes i requisits legals”, afirma Nehls.

Pel que fa a Infineon, segons la portaveu de premsa, Diana Kaaserer, els casos detectats per Danwatch vulneren la política de drets laborals de l’empresa.

“En conseqüència, estem intentant resoldre els problemes plantejats pel personal migrant de Possehl i hem demanat que s’esclareixin completament”, ha assegurat en un correu electrònic enviat a Danwatch.

El cap del departament de Comunicació Corporativa Externa de l’empresa franco-italiana ST Micro, Alexis Breton, va comentar a Danwatch que la companyia havia estat treballant per solucionar els problemes del personal en col·laboració amb una coalició de la indústria electrònica, Aliança d’Empreses Responsables (RBA).

“En conseqüència, hem pagat al personal afectat els salaris de març i abril. Amb l’ajut de RBA, encara estem acabant de resoldre algunes qüestions pendents mitjançant accions sistèmiques a curt, mitjà i llarg termini”, afirma Breton.

Danwatch ha provat de contactar diverses vegades amb NXP, Texas Instruments, Diodes Inc. i Vishay, però no ha obtingut cap resposta.

El reportatge consta de 6 entregues. La primera d’elles s’ha publicat a diferents diaris de tota Europa, entre ells Der Spiegel, Le Monde Diplomatique o La Directa.

Tots els continguts estan publicats en aquesta landing page al web.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada