Les marques d’electrònica europees i internacionals que es limiten a subcontractar la producció de components a empreses de Malàisia són responsables de les condicions laborals al llarg de tota la cadena de subministrament.
Durant la recerca sobre les vulneracions dels drets laborals a Malàisia, Danwatch va detectar que a vegades s’incomplia la legislació d’aquest país. Per exemple, la Llei de passaports aprovada l’any 1996, que prohibeix confiscar-los.
Tot i que les empreses de Malàisia –emparades per la legislació estatal– són les que han de fer complir les condicions laborals, alguns organismes internacionals assenyalen que les empreses estrangeres que compren productes i components a les fàbriques locals també han d’assumir la seva part de responsabilitat.
Tant les Nacions Unides com l’OCDE tenen directrius sobre com han d’actuar les empreses en cas que es vulnerin els drets humans i afirmen que aquestes són responsables de contrarestar els incompliments d’aquest tipus que es produeixin al llarg de la cadena de subministrament.
Segons els Principis rectors sobre empreses i drets humans de l’ONU les empreses han d’actuar amb diligència deguda en matèria de drets humans amb l’objectiu de prevenir i mitigar els possibles impactes sobre els drets humans, i rendir comptes, explica Andreas Rasche, professor del Centre de Responsabilitat Social Corporativa de l’Escola de Negocis de Copenhaguen.
“Si una marca actua correctament i té una visió integral, ha de poder detectar els riscos importants de la seva cadena de subministrament, incloent-hi els proveïdors dels nivells inferiors”, assegura.
“Per tant, pel que fa al vostre cas, les marques d’electrònica que s’abasteixen a Malàisia seran les responsables sempre i quan el treball dels seus proveïdors tingui una relació directa amb els productes, els serveis o les activitats de les marques”.
Incompliment de la normativa
L’OCDE manté un enfocament similar que requereix que els seus membres desenvolupin sistemes de detecció i avaluació de riscos, i també recomana a les empreses que assenyalin els proveïdors o les activitats que operin en regions o sectors considerats d’alt risc.
Dit d’una altra manera, cal que les marques internacionals d’electrònica vagin amb molt més de compte quan tracten amb proveïdors de Malàisia, ja que s’hi han documentat vulneracions generalitzades dels drets laborals. Això vol dir que les empreses han de tenir molt clara la diligència deguda que apliquen abans d’entrar a Malàisia.
Segons Rasche, però, si ens guiem per les pàgines web de les marques internacionals i els comentaris sobre les seves activitats a Malàisia que van enviar a Danwatch, no queda clar que estiguin actuant amb diligència deguda.
Quan Danwatch va preguntar a Possehl sobre les denúncies de treball forçós del personal subcontractat a la seva filial malaia, el portaveu del grup, per exemple, només va respondre que l’empresa havia compensat els treballadors amb el pagament íntegre dels salaris pendents, abans d’afegir que la fàbrica de Malàisia “està convençuda d’haver complert escrupolosament totes les normes i requisits legals”. Segons Andreas Rasche, amb això no n’hi ha prou.
“Quan asseguren que creuen haver complert totes les normes, obvien que la legislació laboral internacional també disposa d’una normativa clara sobre treball forçós”, afirma Rasche.
“La seva resposta a la qüestió salarial és justa i correcta, però també crec que hem d’esperar que aquestes empreses apliquin processos per controlar estrictament les condicions laborals de les filials que corren el risc de vulnerar els drets del personal”.
Resposta insatisfactòria
Andreas Rasche també es refereix als comentaris que Toshiba i Panasonic van enviar a Danwatch després que l’entitat els demanés que s’impliquessin per resoldre les vulneracions de drets laborals en una fàbrica de Malàisia proveïdora de les dues empreses. Al principi, els comentaris suggerien que les marques només donaven credibilitat al comunicat que els havia enviat la fàbrica, tot i que es contradeia amb les entrevistes que Danwatch va fer al personal.
“Quan les empreses tenen indicis com els que vau revelar, han d’investigar-ho amb més profunditat”, afirma Rasche, tot afegint que la situació hauria de passar per fer una auditoria independent, malgrat que aquests processos tampoc no són cap garantia.
“Segons la segona resposta, sembla que ara Toshiba ho està fent”, explica Rasche a Danwatch. Després, assenyala la segona resposta de Panasonic, en què afirma que “tindrà en compte” la possibilitat de fer una recerca que no es basi únicament en la informació del proveïdor.
“La resposta de Panasonic no és satisfactòria”, afirma Andreas Rasche.
Els Principis rectors sobre empreses i drets humans de l’ONU
Segons els Principis rectors sobre empreses i drets humans de l’ONU, els estats han de protegir els drets humans i les empreses estan obligades a respectar-los, fins i tot quan els primers fracassin a l’hora de fer-ho.
Aquests principis estableixen que les empreses s’han de responsabilitzar dels impactes adversos sobre els drets humans que la seva activitat pugui generar al llarg de tota la cadena de subministrament.
Mesures concretes exigibles a les empreses:
– Una declaració comprometent-se a complir la responsabilitat de respectar els drets humans.
– Un procés de diligència deguda en matèria de drets humans per tal de detectar, prevenir, i mitigar els impactes sobre els drets humans, i rendir comptes.
– Mecanismes de reparació dels impactes adversos per als drets humans que la seva activitat generi o fomenti.
Font: UNGP, 2019.