Conflictes socials i ambientals per l’extractivisme miner a Xile, Armènia i Zàmbia

La indústria electrònica reprodueix sistemàticament una demanda incessant de recursos minerals no renovables per a sostenir un model de producció i consum capitalista depredador com l’actual. En aquesta primera taula rodona es presentaran tres informes sobre impactes socials i ambientals en tres zones mineres del món:  Xile, Armènia i Zàmbia.

Les comunitats locals que pateixen l’extractivisme miner s’enfronten a vulneracions greus dels seus drets i a diverses afectacions en el seu territori. D’una banda, la transformació dels seus modes de vida (pèrdua d’activitat agrària a causa de l’esgotament de fonts d’aigua, pèrdua de visitants en zona turística per activitat minera i desplaçament forçós de població, entre altres) i la pèrdua de biodiversitat, contaminació i l’esgotament de fonts d’aigua. Paral·lelament es criminalitza la protesta contra aquests projectes.

Sebastian Smart

Doctor en drets humans i estudis llatinoamericans per l’University College of London (UCL) i advocat per la Universidad Católica de Chile, Smart ha treballat en la defensa dels drets humans en temes de justícia transicional, moviments socials, recursos naturals, governabilitat digital, polítiques públiques i polítiques socials en organitzacions amb seu a Xile, Haití i el Regne Unit. A l’MSC hi presentarà l’informe que ell mateix ha realitzat amb el suport de War on Want i CATAPA sobre el cas de la mina de coure de Los Pelambres, a Xile.

Anna Shahnazaryan

Activista ambiental i feminista de l’Armenian Environmental Front, ha participat des de 2010 en diferents campanyes contra empreses mineres locals i multinacionals per l’impacte que provoquen  en les comunitats locals. A l’MSC hi presentarà la campanya ‘Salvem Amulsar’, que busca la preservació de la ciutat termal i la muntanya d’Amulsar, a Armènia, davant el projecte d’obrir-hi una mina d’or a cel obert. La campanya va tenir un impuls important arran de les protestes de 2018 contra el govern autoritari d’Armènia, que finalment va ser enderrocat. Anna Shahnazaryan explicarà a l’MSC fins a quin punt la pressió política internacional i el sistema financer neoliberal global han tingut un paper determinant en el cas del projecte miner d’Amulsar.

Linda Scott Jakobsson

Investigadora i especialista en compra pública de l’ONG sueca Swedwatch, que investiga l’impacte de les empreses en els drets humans i el medi ambient. Linda Scott Jakobsson parlarà a l’MSC sobre els impactes en els drets humans de la mineria del coure a Zàmbia, més concretament en relació a la contaminació i els desplaçaments que provoca.

Esclavatge modern, treball forçós i suïcidis en la indústria electrònica

La segona taula se centrarà en l’anàlisi de les condicions de treball d’esclavatge modern en la indústria electrònica. En primer lloc, es presentarà un informe on s’estudia com aquestes condicions de treball poden vincular-se amb el risc de suïcidi a diverses fàbriques de la manufactura electrònica a la Xina. En segon lloc, es posarà el focus en països d’Europa de l’Est on també es produeix per a aquesta indústria. D’una banda, es debatrà entorn a la mobilització contra la nova «llei d’esclavatge hongaresa» que es va aprovar el passat desembre i que implica un nou retrocés en matèria de drets laborals ja que permet a les empreses imposar fins a 400 hores extraordinàries a les treballadores. Finalment s’explicarà què ha implicat la instal·lació a la República Txeca de Foxconn, una des les principals proveïdores de marques com Apple, pel que fa a les condicions de treball en els seus centres.

Dimitri Kessler

Doctor en Sociologia del Desenvolupament Econòmic per la University of Wisconsin-Madison, on va centrar els seus estudis en el desenvolupament xinès i els drets de les persones treballadores. Des de fa anys treballa sobre el terreny, primer a Taipei i Beijing i des de 2005 a Hong Kong. El 2012 va fundar l’Economic Rights Institut (ERI), que investiga i aporta solucions entorn a la millora de les condicions de treball. A l’MSC hi presentarà l’informe de l’Economic Rights Institut i Electronics Watch sobre el vincle entre les condicions de treball i el risc de suïcidi en la indústria electrònica xinesa. Tot i admetre que les causes són complexes i poden respondre a diversos factors, també s’evidencia que en el context xinès la pressió de les empreses electròniques sobre les persones treballadores més enllà dels seus límits contribueix a un major risc de suïcidi. L’informe s’esforça en identificar aquestes interconnexions de cara a discernir les responsabilitats de les empreses i fer més efectives les tasques de prevenció.

Robert Fidrich

Membre actiu dels moviments socials i el moviment ecologista a Hongria, des de l’any 2000 presideix la Green Spider Foundation i és coordinador de MTVSZ/Amics de la Terra Hongria, des d’on s’ha centrat en temes de sobirania alimentària, globalització, comerç i mineria, entre altres. Des de 2017 treballa en l’Associació cap a la Sostenibilitat (TSA) com a coordinador del programa en el marc del projecte Make ICT Fair. A l’MSC explicarà la implantació a Hongria de l’anomenada «llei d’esclavatge» aprovada el desembre passat i que permet a empreses de sectors com l’electrònica imposar fins a 400 hores extres a les seves treballadores.

Hannah Schling

Doctorand en Geografia Humana al King’s College de Londres, la seva investigació es centra en persones migrants que treballen al sector manufacturer de la República Txeca orientat a l’exportació, en un sistema de relacions laborals fragmentades mitjançant agències de treball. A l’MSC, Hannah Schling farà una presentació sobre les condicions de treball de Foxconn, principal fabricant d’Apple, a la República Txeca. Parlarà de les diferents pressions a les quals s’ha d’enfrontar la força de treball migrant formada per persones provinents de Mongòlia, Eslovàquia, Romania i Bulgària.

Compra pública: una eina per revertir l’explotació laboral de la indústria

La tercera taula girarà entorn a l’eina poderosa que la compra pública socialment responsable pot esdevenir per millorar les condicions de treball en la indústria electrònica. Es debatrà sobre la capacitat d’incidència des de la compra del sector públic de productes TIC amb la inclusió de clàusules socials i les possibilitats que ofereix el seguiment dels contractes. En aquest punt, s’hi explicarà l’experiència d’Electronics Watch i el cercle virtuós de la col·laboració entre administracions públiques afiliades amb organitzacions en els països productors per fer aquest seguiment de la mà de les persones treballadores. Per acabar, es presentaran dos casos pràctics a partir de l’experiència en la matèria de la Regió d’Estocolm, a Suècia, i de l’Ajuntament de Barcelona.

Peter Pawlicki

Director de Divulgació i d’Educació d’Electronics Watch, és màster en Ciències Polítiques i doctor en Sociologia per la Universitat Johann-Wolfang-Goethe. Investiga des de fa més de 10 anys els efectes de la globalització de la indústria electrònica en les condicions de treball i els drets laborals. Ha format part de projectes internacionals d’investigació i és coautor de l’obra ‘Des de Silicon Valley a Shenzhen: producció global i treball en la indústria de les tecnologies de la informació’. Abans d’incorporar-se a Electronics Watch havia coordinat projectes finançats pel Fons Social Europeu centrats en la capacitació dels comitès d’empresa. Peter Pawlicki parlarà a l’MSC de com funciona la cadena de subministrament global de la indústria de les TIC i quin és el potencial de la compra pública socialment responsable per millorar-ne les condicions laborals.

John Watt

Director d’Economia i Compres Sostenibles a l’ICLEI, associació que agrupa més de 1.000 governs locals de 67 països compromesos amb el desenvolupament sostenible, durant quatre anys ha donat suport a diferents administracions en projectes per implementar les compres amb criteris socials i ambientals. A l’MSC presentarà diferents formes de contractació pública que poden empènyer a les empreses cap a cadenes de subministrament més ètiques i hi mostrarà com un disseny intel·ligent de criteris pot tenir efectes positius en les cadenes de subministrament globals.

Kathleen McCaughey

Llicenciada en Dret al Canadà i a Suècia, ha treballat durant més de 20 anys en temes de drets humans i mediambientals per a organitzacions no governamentals. Actualment treballa en els drets humans, drets de les persones treballadores i contra la corrupció a la Regió d’Estocolm, inclòs tot allò referent a les cadenes de subministrament de productes electrònics. A l’MSC tractarà sobre com la Regió d’Estocolm utilitza la contractació pública per tractar d’abordar els alts riscos inherents a les cadenes de subministrament de productes electrònics, des de l’abastiment de minerals fins l’última baula de la cadena de producció i el final de la vida útil dels productes. En aquest sentit explicarà diferents eines de compra que poden fer canviar els hàbits de les empreses, tant en els criteris d’adjudicació, com en les obligacions contractuals o la supervisió posterior.

Carla Canal Rosich

Politòloga i màster en gestió de polítiques públiques i cooperació internacional, ha treballat en l’àmbit de la coherència de polítiques públiques pel desenvolupament sostenible tant a la Generalitat de Catalunya com actualment a l’Ajuntament de Barcelona. Anteriorment ha treballat en projectes de cooperació internacional i educació pel desenvolupament a diferents organismes. Actualment treballa a la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona. A l’MSC parlarà del pla pilot que té l’Ajuntament de Barcelona per incloure clàusules socials en les seves contractacions.

Experiències de reparació i reciclatge de productes electrònics des de l’economia solidària, les empreses i el sector públic

La quarta i última taula es centrarà en donar a conèixer experiències des del món local entorn a la col·laboració entre sector públic i cooperatives i projectes que des de l’economia social i solidària treballen per allargar el cicle de vida dels productes electrònics, ja sigui amb iniciatives de reutilització i reparació o bé de reciclatge. Finalment, es presentarà una iniciativa des del món empresarial sobre reciclatge i un pla pilot de ‘leasing’ amb empreses.

Mireia Roura

Biòloga ambiental per la Universitat de Barcelona (UB), màster en Periodisme (Columbia University & UB) i màster en Responsabilitat Social Corporativa, Comptabilitat i Auditoria social (UB). Ha treballat en diversos projectes ambientals i té 10 anys d'experiència en comunicació i divulgació ambiental i científica a mitjans de comunicació. Des de fa 4 anys, treballa com a project manager en la construcció de circuits d'eReuse per promoure la reutilització, certificació i traçabilitat fins el reciclatge final de dispositius electrònics. A l’MSC explicarà l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona en la reutilització de dispositius electrònics que generen valor afegit. Des del 2017, aquesta administració aposta per donar una segona vida als equips que es van quedant obsolets, tot donant-los a un circuit col·laboratiu format per 22 entitats de l'economia circular i social.

Marisa Gliosca

Llicenciada en Economia i en Sistemes Informàtics per la Universitat de Buenos Aires (Argentina), i directora tècnica d'Andròmines des de l'any 2002, hi coordina els programes d'alfabetització informàtica i recollida i reutilització d'aparells elèctrics i electrònics, entre d'altres, dedicada a fomentar la reutilització i fer arribar la tecnologia a totes les persones que poden estar en situació de discriminació per l'anomenada bretxa digital. Des d'Andròmines treballa diàriament per fomentar i crear estratègies de col·laboració público-privades que facilitin la reutilització d'ordinadors i altres aparells elèctrics i electrònics. A l’MSC parlarà de l'experiència d'Andròmines en la reutilització d’aquests aparells tant en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona (per la recollida en Punts Verds) com amb el Departament de Justícia de la Generalitat per la reutilització d'ordinadors per a centres penitenciaris.

Miquel Ballester

Cofundador i responsable d’eficiència de recursos de Fairphone. Després de graduar-se en Enginyeria de Disseny Industrial, especialitzat en tecnologies per al desenvolupament sostenible, Miquel Ballester ha contribuït a Fairphone en el disseny de producte i de l’organització. Ha participat en l’apassionant procés de conversió d’organització sense ànim de lucre a empresa social i és l’expert en projectes d’economia circular. A l’MSC explicarà el programa de reciclatge de Fairphone i la prova pilot que estan llençant per fer un programa de ‘leasing’ amb empreses.