Ponents

Obsolescència programada i residus electrònics:respostes des de l’economia social i solidària

Alexandra Farbiarz

És sociòloga, coach i comunicòloga ambiental. Treballa en l’àmbit de la comunicació i divulgació ambiental des de l’any 1999. Actualment, compagina la seva feina com a responsable de comunicació al despatx de dret ambiental Terraqui amb la seva feina com a coach, formadora i consultora a través del seu projecte Besideyoubcn.
Abstract de la ponència
A finals de desembre del 2017, la col·laboració entre la Universitat de les Nacions Unides (UNU), la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), l’organisme especialitzat en telecomunicacions de Nacions Unides i l’Associació Internacional de Residus Sòlids (ISWA) van publicar el “The Global E-Waste Monitor 2017”. Aquest informe ofereix una panoràmica sobre l'estat actual dels residus d’aparells elèctrics i electrònics a nivell mundial. Analitza els fluxos, les quantitats, les conseqüències (contaminació, pràctiques de transport il·legals, etc) i dificultats per controlar i reciclar aquest tipus de residus, que podrien convertir-se en  matèries primes secundàries necessàries per afrontar la demanda.

David Franquesa

És enginyer informàtic per la UPC on realitza el seu doctorat en l’àmbit de l’economia circular i col·laborativa dels dispositius digitals. Els temes que més li interessen són la reutilització i traçabilitat de l’electrònica, la inclusió digital i les plataformes cooperativistes i procomuns. Té més de 15 treballs científics i ha coordinat diversos projectes europeus (Chest-project i TagItSmart). És director del projecte eReuse.org i participa de la plataforma reutilitza.cat. Membre de Pangea.org i co-fundador d'eReuse.org i de l’Associació Txt-Tecnologia per a Tothom.
Abstract de la ponència
Avui dia són les persones propietàries dels productes les que tenen la potestat de considerar quan es converteix en residu o si té un potencial d'ús i pot ser reutilitzat. Proposem restringir aquesta llibertat amb la Llicència Circular de Productes Electrònics d’eReuse.org per tal que la propietat del producte no es transfereixi a qui el posseix, sinó que resideix en una comunitat responsable de custodiar la seva reutilització i garanteixi que els productes es reciclaran només si tenen un potencial de reutilizació baix o no tenen demanda. Per estimar el valor d’ús dels productes presentem un algoritme en programari lliure aplicable al cas de l’equipament informàtic, la resposta de l’algoritme és el valor d’ús del producte.

Joseph Silvere Mfou’ou Mbata

És soci treballador de la cooperativa Alencop des de la seva creació el 2015, membre de la Comissió de Gestió de Negoci i del Consell Rector. És llicenciat en dret i ciències polítiques per la Universitat de Dschang a Camerun, Màster en Màrqueting de la Business, Marketing & Communication School (INSA) a Barcelona, Diplomat en Emprenedoria Social en Programa Estàrter de la Escola de l’Escola de l'IGOP de la UAB. Actualment estudiant el Postgrau en Economia Social i Solidaria – Estudis Europeus de l’Escola de Formació de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) de Barcelona.
Abstract de la ponència
Alencop és una cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre que treballa en la recollida i la correcta gestió dels Residus d’Aparells Electrics i Electrònics (RAEE) i la ferralla. Alencop vol ser un centre de preparació per a la reutilització per realitzar venda de segona mà dels productes recollits i fomentar la reutilització i el canvi d’hàbits de consum dels aparells elèctrics i electrònics.

Sobirania tecnològica i feminisme

Spideralex

Actualment coordina un projecte internacional anomenat “Assegurar llibertats en línia i fora de línia per a les dones: expressió, privacitat i inclusió digital”. És sociòloga i investigadora de les TIC per al bé comú i té un doctorat en economia social. Durant l’última dècada, ha estat involucrada en el desenvolupament d’iniciatives de sobirania tecnològica per a la transformació social i política dins les comunitats veïnals, xarxes de recerca activista, moviments socials, adolescents immigrants i grups de dones. És una de les fundadores del col·lectiu ciberfeminitsa donestech.net que investiga des de 2006 les relacions entre gènere i tecnologies. També és editora de dos llibres sobre sobirania tecnològica. Volum 1 Soberanía tecnológica Volum 2 Soberanía tecnológica
Abstract de la ponència
Presentarà el concepte de sobirania tecnològica i perquè hauríem de comptar amb altres tecnologies, quelcom millor del que avui anomenem “Tecnologies de la Informació i la Comunicació”. Aprofundirà en els principis rectors de la sobirania tecnològica i es destacaran experiències i iniciatives per desenvolupar llibertat, autonomia i justícia social alhora que es creen sistemes autònoms de telefonia mòbil, xarxes de traducció simultània, plataformes de leaks, eines de seguretat, algoritmes sobirans, servidors ètics i tecnologies apropiades entre altres. Es reflexionarà també sobre el rol de les dones i persones no binàries en el desenvolupament de les iniciatives de sobirania tecnològica.

Silvia Pérez

Apoderada i enxarxada amb el moviment transhackfeminista des de fa 20 anys, ha treballat com GNU/Linux SysAdmin DevSecOps durant els darrers 15. Entusiasta de Debian ha participat en diversos projectes d’accessibilitat digital i comunitats d’aprenentatge que atenen a la sobirania tecnològica de les participants. Actualment gaudeix en entorns Hacks i Coops i es centra en seguretat holística.
Abstract de la ponència
Els col·lectius tecnopolítics barregen el que és social i polític. En aquests moments, l’entorn tecnopolític està format per diversos tipus d’organitzacions, des de xarxes informals de hacktivistes, comunitats de software lliure, fundacions, start-ups invertint en l’anomenada tecnologia cívica i fins i tot institucions públiques i ajuntaments. En aquesta presentació s’introduirà el panorama actual de les cooperatives tecnològiques i el rol i contribució de les dones en el seu desenvolupament.

Núria Alonso

És llicenciada en Belles Arts reconvertida a tècnica informàtica. Li encanta GNU/Linux i tot el que porti llicències obertes, on sempre es pot aprendre més i més. Des de fa anys col·labora en projectes que incorporen l’ús social de la tecnologia. És sòcia de Colectic, un projecte cooperatiu sense ànim de lucre que treballa per la inclusió, l’autonomia i l’apoderament de les persones i les comunitats als àmbits social, laboral i tecnològic; que entén i utilitza la tecnologia com una eina de participació i transformació social.
Abstract de la ponència
Colectic és una cooperativa d’intervenció social que fa servir la tecnologia com a eina educadora. Explicaran la seva experiència de treball tant projectes educatius i comunitaris com en projectes de desenvolupament tecnològic. Així mateix, compartirem com han introduït la perspectiva de gènere perquè la tecnologia sigui un element emancipador i no una barrera per al treball amb col·lectius en situació de risc.

Dones, extractivisme miner i vulneracions de drets humans i ambientals a Amèrica Llatina

Gloria Chicaiza

Defensora dels drets de la natura. Coordinadora de l’àrea de mineria d’Acción Ecológica a Equador. Té estudis en Psicologia Clínica i és membre del Consell Directiu de l’”Observatorio de Conflictos Mineros de América Latina” i de la “Red Latinoamericana de Mujeres Defensoras de los Derechos Sociales y Ambientales”. En la seva activitat en defensa del territori i els drets de les comunitats ha estat criminalitzada i injustament processada per l’ocupació de terrenys de l’empresa minera Curimining, amb l’acusació d’associació il·lícita i terrorisme.
Abstract de la ponència
Analitzarà la situació de l’extractivisme miner i el seu impacte en les vulneracions de drets humans i ambientals a Amèrica Llatina. Al mateix temps, posarà el focus en l’afectació en els drets de les dones en casos concrets i el seu protagonisme en la contrucció d’alternatives de resistència i defensa dels seus territoris i comunitats a través d’aliances amb la xarxa llatinoamericana de dones defensores per confrontar aquest model.

Margarita Aquino Aramayo

Margarita Aquino Aramayo és una dona artesana, defensora dels drets de les dones i dels drets ambientals a Bolívia. Juntament amb altres dones indígenes, originàries i pageses, es va organitzar i va formar la Red Nacional de Mujeres en Defensa de la Madre Tierra (RENAMAT) l’any 2013 amb el suport del Colectivo CASA, arrel dels diversos problemes de contaminació minera i impacte en la vida de les dones. Estan presents a quatre departaments de Bolívia. Margarita és actualment Coordinadora de la RENAMAT i lidera la defensa dels territoris i la denúncia de la violència ambiental contra les dones, alhora que proposa alternatives al model extractivista des de les resistències, els sabers ancestrals i des de les veus de les dones.
Abstract de la ponència
Abordarà la violència ambiental contra les dones indígenes del camp bolivià i l’articulació de les resistències de la Red Nacional de Mujeres en Defensa de la Madre Tierra, amb la seva experiència de lluita contra la contaminació minera i els impactes socials i ambientals en les comunitats i especialment en les condicions de vida de les dones a Bolívia. S’analitzarà com el treball en xarxa ha contribuït a enfortir les resistències comunitàries i d’organització de les dones vers la mineria, allà on n’hi ha però també on no n’hi ha però existeix el risc que s’hi instal·li.

Karolien Burvenich

Karolien Burvenich és Coordinadora de la Campanya Make ICT Fair a CATAPA (Bèlgica). Conjuntament amb les seves contraparts, CATAPA es centra en els drets de propietat de les comunitats locals a Amèrica Llatina que són víctimes dels impactes socials i ambientals de les activitats de les empreses multinacionals mineres a la regió. A través de la campanya Make ICT Fair, CATAPA treballa en la incidència social i política sobre els greus impactes de la indústria electrònica global per exigir una cadena de subministrament justa.
Abstract de la ponència
És difícil pensar en un món sense aparells TIC com ordinadors portàtils o telèfons mòbils. De fet, cada any es venen prop de 1,5 mil milions de smartphones a l’economia mundial i aquest nombre està creixent. Aquests aparells estan compostos de diferents metalls com l’or, el liti o el coure. A Amèrica Llatina es troben diversos d’aquests minerals i són explotats en la seva major part per empreses multinacionals. Les indústries extractives tenen un greu impacte en les condicions socials i ambientals de les poblacions locals i es suma sovint a la feblesa i limitacions de la legislació per protegir els drets humans i ambientals. A més a més, la protesta és perillosa i pot fins i tot esdevenir mortal: el 60% de les persones defensores de drets ambientals assassinades el 2016 eren d’Amèrica Llatina.

Enverinaments per l’ús de productes tòxics a la indústria electrònica

Amanda Hawes

Es va doctorar en dret per la Universitat de Harvard l’any 1968. Amanda Hawes ha dedicat tota la seva carrera professional a la defensa de la salut i la seguretat a la feina de les persones treballadores i les seves famílies. L’any 1978 va cofundar el Santa Clara Center for Occupational Safety and Health (SCCOSH) i va iniciar el Projecte PHASE (Projecte sobre Salut i Seguretat a l’Electrònica) que feia recerca sobre els riscos dels productes tòxics utilitzats a l’electrònica, amb el finançament del Departament de Treball dels EUA. Com a advocada, Amanda Hawes ha representat a centenars de treballadors i treballadores del sector de l’electrònica per aconseguir indemnitzacions pel càncer o altres malalties cròniques ocupacionals. També ha lluitat per obtenir indemnitzacions justes per a més de 100 nens i nenes exposades des de l’úter matern a tòxics industrials i nascudes amb discapacitats i deformitats. Com a part de la International Campaign for Responsible Tecnology i altres coalicions, és activa en la formació de plantilles i comunitats sobre els tòxics que s'utilitzen en la producció electrònica.
Abstract de la ponència
Les dones joves que formen una gran part de les plantilles de les fàbriques d’electrònica exposen no només la seva salut a la manipulació de productes químics molt tòxics sinó també les de la seva descendència. Leucèmies, limfomes, insuficiència neurològica, però també abortaments espontanis i malformacions de fetus són el resultat de la utilització de dissolvents de neteja (per exemple el benzè i derivats, hidrocarburs clorats i fluorats, i alcohols), metalls pesants (per exemple el plom i compostos de crom) i adhesius. Hi ha una absoluta inadequació dels límits en l’exposició permesa a tòxics en el lloc de treball i una difucultat enorme d’aconseguir diagnòstics ocupacionals i indemnitzacions justes per a les persones afectades.

Joe DiGangi

Joe DiGangi és consultor sènior en ciència i tecnologia a IPEN i està vinculat als grups de treball de les Convencions de Rotterdam i Estocolm. DiGangi també coordina el treball d’IPEN per la implementació de l’Enfocament Estratègic per a a la Gestió Internacional de Productes Químics (SAICM) i ha treballat per aconseguir que els productes químics perillosos en l’electrònica es reconeguin en una política emergent global a través de recomanacions per a la implementació. Està doctorat en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de California - Irvine.
Abstract de la ponència
Samsung domina el mercat global de la telefonia mòbil a Vietnam, on produeix el 50% dels telèfons intel·ligents. El sector de l’electrònica és dels més rellevants en el creixement econòmic de Vietnam i amb un ritme de creixement d’exportacions que supera el d’altres sectors. Vietnam no té normes laborals específiques que protegeixin la salut de les persones treballadores de la indústria electrònica, que són majoritàriament dones. El Research Centre for Gender, Family and Environment in Development i IPEN van fer una recerca de les condicions de treball en dues de les fàbriques més grans de telèfons mòbils mitjançant entrevistes qualitatives en profunditat a 45 dones. L’estudi denuncia violacions de drets laborals i condicions molt preocupants per a la salut i la seguretat laboral. Es tracta del primer informe d’aquest tipus a Vietnam i ofereix una mirada excepcional a fàbriques de Samsung.

Heather White

És codirectora del film documental ‘Complicit’, resultat de tres anys d’acompanyar Yi Yeting en els seus esforços per assessorar i donar suport a treballadors i treballadores de la indústria electrònica xinesa greument malates a causa d’enverinaments per l’ús de productes tòxics. Del 2011-2014 va ser membre del Centre d'Ètica de Edmond Safra de la Universitat de Harvard. És fundadora i exdirectora executiva (1995-2005) de www.verite.org, una organització sense ànim de lucre premiada pel seu lideratge innovador en el monitoratge de cadenes de subministrament globals i auditories socials de les fàbriques.
Abstract de la ponència
Heather White explicarà la seva experiència de 3 anys i 8.000 milles de viatge a la Xina per a la filmació de “Complicit” acompanyant a Yi Yeting, malalt i col·laborador d’una organització sense ànim de lucre que dona suport a persones amb malalties ocupacionals, que descobreix que hi ha dotzenes de treballadors i treballadores de la seva zona que han estat enverinades mentre fabricaven smartphones. A través de la recerca a la comunitat, descobreixen un grup de víctimes de leucèmia al barri que envolta el principal proveïdor d'Apple, Foxconn. Es tracta d’un documental que ha estat filmat sota el radar del govern xinès i que exposa la subcontractació global i els costos humans que amaguen i no volen que veiem les marques dels nostres telèfons intel·ligents.